Avui he trobat un conte, que ja havia publicat al bloc que tenia abans que aquest, i m'ha semblat que era una bona època per tornar-lo a posar. Espero que us agradi, i si en teniu ganes el comenteu. Bone festes i bon any.

"EL GATET MISTERIÓS"

Al menjador la taula era parada, copes,plats, ganivets i forquilles, i al centre una espelma rodona de color vermell. Era la nit de cap d'any i tot era a punt per despedir un any que havia sigut força estrany...

A principis de Febrer,hi va haver la sorpresa del gatet a la porta. Sense esperar-lo, va aparèixer un gat d'angora blanc com la neu, dins un cistellet de mimbre. No ho vaig dubtar gens i el vaig adoptar. La meva vida va canviar des d'aquell instant. Era una bestiola que em donava molt d'afecte, però tenia quelcom de misteriós en la mirada, que de tant en tant em feia venir calfreds. Els dies passaven i ben entrat el Maig, van començar a aparèixer contes escrits, a la revista del poble, signats amb el meu nom. Quina cosa més estranya! Eren contes meravellosos i a la gent li agradaven tant,que em van deixar una pàgina sencera a cada número per publicar-los. Al principi, no sospitava d'on podien sortir, però em feien arribar a casa uns "calerons" que no em venien gens malament. Un dia d'Octubre, tot llegint un d'aquells contes em vaig adonar que unes històries així, només les podia escriure aquell gatet misteriós, ja que totes tenien una cosa en comú, passaven dins una casa igual que la meva, però vista des dels racons més insospitats, fins i tot vaig descobrir que amb mi, hi vivia un ratolí, que era el millor company de jocs del meu gatet.

Setmana a setmana anava coneguent més aquell animaló, fins que la nit màgica de Nadal, li vaig fer un petó amb tant d'afecte, que el gat blanc es va convertir en un noi ros, d'uns ulls grisos i misteriosos que em van enamorar.

I aquí em teniu, preparant la última nit de l'any, un any que acomiadaré en la millor companyia, la d'un noi ben plantat que ha portat a casa diners i amor, perquè la salut, gràcies a Déu, de moment la conservo, i que duri...

Salut i contes!!!